I alguna cosa sobre Pensions No Contributives (PNC)

Han passat les eleccions i ens hem quedat amb fam. Fam de veure els nostres anhels fets realitat, fam de justícia, fam de realitats tangibles… Perquè, quan s’acosten les eleccions, se’n recorden dels miserables entre els pobres, i, llavors, tot són promeses. Però les eleccions passen i ens queden els 328 euros, els quals, encara que se li afegeixin els 95 euros que dóna la Ge­neralitat, són una veritable befa. Com pretenen que podem viure amb uns 400 euros al mes?
Ara, començaran les rebaixes. On vaig dir “sempre”, dic “potser”, i on vaig “potser” ara dic “mai”. Les promeses electorals es quedaran, una vegada més, en res… o en gairebé res: alguna cosa per cobrir l’expedient, però sense contingut efectiu. La realitat és una i inqüestionable: la pobresa augmenta; mentre, els rics són cada cop més rics.
Abans de las eleccions, l’Associació de Perceptors de Pensions No Contributi­ves (APPNC) convocà un acte en el que es donà la paraula a un representant de cadascun dels 5 partits de Catalun­ya amb representació parlamentària a Madrid. Hi acudiren Santi Coyuela (ICV-EUA), Pere Bosch (ERC), Carles Campuzano (CIU), Dolors Montserrat (PPC), i Isabel López (PSC). Malgrat no tenir representació, es convidà també al Partit dels Pensionistes ja que, per la seva especificitat, semblava interes­sant escoltar les seves idees. I, vaja si ho van ser, d’interessants!
José María Torrente, President del Par­tit dels Pensionistes, va intervenir per respondre als altres cinc polítics pro­fessionals i va exposar a tothom:
- Convidaria a cadascun dels polítics a veure com passa un mes amb 400 €, en especial a la Sra. López (del PSC).
- Afirmà que els partits de l’arc parla­mentari no s’han preocupat mai dels pensionistes.
- No actuen de veritat.
- Al Sr. Bosch (de ERC) li digué que “en­cara que Catalunya sigui independent, a nosaltres ens donarà el mateix, ja que les pensions es couen a Madrid”.
- A la Sra. Montserrat (del PPC) li co­mentà que “cap de nosaltres [referint-se als que cobrem la PNC] sabem si arribarem al 2015, ja que estem a la cua d’Europa, només per damunt de Portugal, ja que cobrem menys de 500 € que és el llindar de la pobresa”.
En veu ben alta i clara, i adreçant-se a tothom que hi era present, preguntà: Quin dels portaveus dels partits po­lítics es comprometia a que la PNC estigui per damunt del llindar de la pobresa?
Afegí que, quan no es tenen respostes, s’entra a la demagògia. Quin és el fu­tur dels Pensionistes No Contributius (PNC)? I la seva resposta (ell sí en tenia, de respostes) fou: dependrà d’aquest col·lectiu, ja que si diem prou i plantem cara, en som molts amb necessitats i drames imperiosos. Als complements, ell els anomenaria “almoina”. Jo, també.
Anna Tomasi